Dissabtes tarda a Trikotem

Forma part del cap de setmana, però és un dia feiner. Qui pot es queda a casa, amb la intenció de descansar. Jo ho feia abans d’obrir la botiga les tardes de dissabte, i també sovint tenia la sensació de perdre aquell temps, guaitant alguna cosa a la televisió que ni m’interessava, ni m’agradava, per molt que tingués alguna labor entre les mans… Ara ja no.

Un dissabte al matí va aparèixer l’Emília per Trikotem, recordo que encara érem a l’antiga botiga, un local molt i molt petit, però amb prou caliu. Ella viu fora de Cambrils i només hi ve a passar el cap de setmana. Em va dir que li interessava moltíssim venir a aprendre a fer coses, però que li era impossible venir els matins. Per què no obres els dissabtes a la tarda? -em va dir. Segur que vindrà gent, ja veuràs. Per aquelles dates jo tancava dissabtes tarda i dilluns matí (el senyor dels cabdells encara no hi era); i vaig pensar: doncs per què no? Puc obrir tot el dissabte i tancar tot el dilluns…

I així va ser com, des d’aleshores i gràcies a una dona inquieta, els dissabtes a la tarda ens reunim per treballar, aprendre i, sobretot, passar una estona agradable.

No sé si heu sentit a parlar dels cercles femenins. “Un cercle de dones t’ajuda a trobar el riu de la teva vida i et recolza en el procés de lliurar-te a la seva corrent”. va dir Marion Woodman, autora canadenca i una figura molt representativa quant al moviment de la dona.

Doncs aquesta és la sensació que tinc cada dia a Trikotem, però molt més els dissabtes a la tarda. Som un cercle de dones. És un dia en què cap de nosaltres acostumem a tenir pressa: arribem puntuals, ens asseiem, agafem les agulles i ens hi posem. Sovint (massa sovint) algú ha preparat berenar per compartir i, entre glop i mos d’alguna delícia, sense adonar-nos-en, teixim mentre parlem, deixant anar problemes, experiències, dubtes, angoixes. Les nostres mans van creant allò que ens hem imaginat per a alguna persona estimada alhora que ens ajudem i ens recolzem, ja sigui amb la feina que tenim entre mans o amb aquell problema que alguna de nosaltres ha exposat i que no sap com gestionar.

L’Emília sempre diu que és com a “El club dels divendres”, la novel·la de Kate Jacobs, però en dissabte. I penso que potser sí.